27/12/2023

Avui, aquest matí, m'he acomiadat d'algú molt i molt especial. De tu.

D'algú qui m'ha acompanyat incondicionalment al llarg dels darrers 16 anys.

Algú amb moltíssima personalitat, amb un cor gegant i amb un sentit del bè i del respecte inconmensurables.

Sé que digui el que digui em quedaré curt i em mancaran prous paraules per definir-te a tu i a tot aquest temps al teu costat. Un temps en el que entre d'altres coses i sobretot, gràcies a la teva companyia i presència, avui sóc com sóc. Sense voler-ho (o no) i com m'agrada dir-ho, m'has donat la volta com a un mitjó.

Vas aparèixer sense proposar-m'ho, com una "casualitat", com un somriure del destí i gràcies a deixar-me tocar per tu vaig tenir la fortuna d'avui, ser com sóc: un millor ésser humà.

Em vas regalar la teva vida, el teu estar al meu costat, el teu saber aguantar les meves pitjors facetes i vas estar present en tots els moments i com només tu sabies estar. Amb la teva mirada dolça i acollidora, present per a tots els meus estat i afortunadament, molts cops sense donar-me massa importància.

T'he estimat i t'estimo amb bojeria. Amb devoció i amb admiració supremes. I de tu i amb tu vaig re-cordar el que fins que ens vam trobar, havia oblidat: el deixar-me sentir sense judicis i essent del tot franc amb allò que sento i em passa. A atendre, a demostrar amor, a cuidar i cuidar-me sense objeccions ni judicis; amb comprensió i cura.

Gràcies.

No acabaria mai perquè la llista és eterna, com etern és i serà el teu record que viu en mi.

Et vaig estimar -no sempre bé-, t'estimo i t'estimaré com a poc, com a molt poc en la meva vida.

Avui, entre els meus braços, amb les meves llàgrimes, paraules i murmurs, les meves carícies i petons al teu pèl brillant i suau, has creuat l'arc de sant Martí.

Ara ja descanses i deixes enrere aquest patiment que com mai abans havies sofert; que t'ha tocat viure i que et consumia viva i lentament.

Avui m'ha deixat la meva companya, la meva colega d'aventures, la meva socia i amiga de l'ànima, la meva germana gran, la meva gran mestra. La meva nena, el meu amor, el meu tot.

Se n'ha anat en un matí assoleiat, avui 18/05/2023 per no tornar i això si, per viure sempre més al meu cor.

Després de la seva marxa han arribat els tan anhelats núvols i per fi, ha començat a ploure. Ara ets eterna i vius a tot arreu.

Ens tornarem a veure, n'estic convençut i així ho sento.

T'estimaré fins al més enllà..., mentre, se'n va el meu AMOR en un trocet de cel, que em va permetre estar al seu costat per aprendre a ser millor.

T'estimo Lluneta ❤️

L L U N A

29/05/2007 - (05/07/2007) - 18/05/2023

I demà serà millor..., que sempre i ara ja hi ha molt de TU en MI. T'estimo enana ❤️