Hi ha buits a casa que tenen exactament la teva forma, Nino. Encara que el temps passi, la teva absència es nota en aquells racons on t'agradava buscar el sol, en el silenci de les habitacions que abans omplies amb el teu caminar silenciós i en la vibració d'un ronroneig que ara només puc escoltar en el record.Vas ser molt més que una mascota; vas ser un company de vida, un refugi de pau en els dies grisos i una presència constant que no necessitava paraules per fer-se entendre. Amb la teva mirada sàvia i els teus gestos petits vas saber connectar amb mi d'una manera única. Que increïble és com un ésser tan menut pot arribar a ocupar un espai tan immens al cor.T'enyoraràs sempre, Nino. Però m'agrada pensar que, d'alguna manera, et quedes en la calidesa dels records que vam compartir, en cada lliçó de calma que em vas donar i en l'amor pur i sense condicions que em vas regalar. Gràcies per haver format part de la meva vida i per haver-la fet tan bonica. Descansa en pau, petit amic.