Baldufeta meva... al principi mai em deixaves apropar-me ni acariciar-te, i al cap d'un temps tot eren benvingudes, carícies i ronronejos... Et trobo molt a faltar, i hi ha un buit molt gran a la colonia.. però et segueixo veient venint a rebrem, segueixo sentint el teu ronroneig..i el teu miol demanat mimos i menjar..
Et demano perdó per no haver trobat la llar que mereixies, per no haver pogut protegir-te d'aquell cotxe.....i com si el destí volgués corretgir el que no vaig poder donar-te mentres vivies...ara descanses a casa, on no hi ha perills ni fred ni pluja...on et seguiré recordant i estimant..
Gràcies per haver-me estimat..
Gràcies per haver-me escollit per ser el teu refugi..