25/09/2017

Mi Bebé...fa una setmana i un dia que has marxat i encara no concebo la vida sense tú. Eres perfecte per dins i per fora. No hi ha paraules per descriure el que significaves a la meva vida i el que segueixes significant. Em feies riure quan estava malament i semblava que m'entenies, el meu suport incondicional. Les hores passades al teu costat, no les canviaria per res en el món, Lobito, per RES. Han sigut 14 anys al teu costat i sens dubte, anar-te a buscar aquell 15 de maig, ha set, si no la millor, de les millors coses que he fet en la meva vida. Quan et vaig veure, vaig saber des d'aquell moment que series meu. Els meus pares em van fer triar entre tu i els teus germanets i de seguida vaig sentir aquella connexió amb tu. En aquell moment, la vida, el destí, el que fós, ens va ajuntar en la vida per recórrer un camí junts i no et fas una idea de quina manera ho agraeixo. Escric això destrossada per dins, amb llàgrimes als ulls, amb molt de dolor i no se si passarà aviat. El que si sé, és que t'estimaré fins el final dels meus dies i que, encara que algún dia tingui un altre pelut, res ni ningú reemplaçarà el teu lloc. Vas ser, ets i seràs el primer gran amor de la meva vida. Per nosaltres tres, sempre seràs etern, sempre...

Ens tornarem a veure algun dia, ho sé. Fins sempre, peluchito.