09/03/2018

Sempre recordarem aquesta nit d’aiguaneu, també dins nostre. El Xaman ens ha deixat fa unes hores, de sobte i sense que hi poguéssim fer res. El seu cor menudet i tendre ha deixat de bategar. No ha patit. Se n’ha anat a coll de l’Israel, el seu gran amor humà, perquè tots dos es van fer inseparables només conèixer-se. Estic molt feliç que el Xaman deixés de ser el gat de la “mama” per ser-ho d’ell, i que hagin tingut l’oportunitat d’estimar-se aquests darrers sis anys. El Xaman tenia catorze anys i estava vencent un limfoma nasal que gairebé ja havia remès. Calia continuar el tractament però el pronòstic era força esperançador. No ens podíem imaginar que seria el cor el que li fallaria perquè li havien mirat feia poc i estava bé, el mateix que el seu estat general ja que fins i tot havia recuperat molt de pes i tornava a menjar i a jugar. Hem de fer-nos la idea que era la seva hora i que se n’ha anat feliç i envoltat del nostre amor i el dels seus cinc germans felins. Descansa en pau, Xaman estimat, i dorm abraçat als teus pares, Shiva i Brahma, i al teu primer germà, Maino, que també se’n va anar amb la pluja. T’acomiadem amb aquests versos del teu gran amor humà, perquè sàpigues que mai no moriràs mentre t’estimem.

COMIAT

Perquè et costa aixecar-te, petit príncep,
t’he agafat entre els braços i ara et beso
per dir-te que anirà tot bé. Tu em creus
perquè confies, molt felinament,
en mi i en tot l’amor que et tinc, i saps
que mai no et moriràs mentre t’estimi.
T’abraço amb gest morós, com intentant
d’allargar el breu instant d’acomiadar-nos.
Potser aquests són els últims dies junts
i hagués volgut salvar-te en les set vides.
Set raons, set amors sense final,
contra tantes immenses llunyanies.

(Israel Clarà)

Xaman (Amadora, Portugal, 10 de gener del 2004 - Mollet del Vallès, 28 de febrer del 2018)