01/07/2026

En memòria den Toby

Hi ha absències que fan molt soroll. Des del 17 de juny, a casa hi ha un silenci diferent. Encara em sembla sentir les teves potetes darrere meu, encara miro de reüll esperant veure't, encara penso que apareixeràs per demanar un trosset de menjar o perquè és hora de sortir a passejar.

Fa vuit anys que vas entrar a la meva vida, però em sembla que hi hagis estat sempre. Em vas regalar companyia, tendresa, rialles i un amor sincer, d'aquell que no demana res a canvi. En els dies bons i en els dies difícils, tu sempre hi eres.

Prendre la decisió de deixar-te marxar ha estat la més dolorosa que he hagut de fer. Ho vaig fer perquè t'estimava massa per deixar-te patir. Tot i així, el meu cor encara lluita amb la tristesa i la culpa. Espero que, allà on siguis, sàpigues que cada decisió va néixer de l'amor immens que sentia per tu.

Gràcies per cada passeig, per cada mirada, per cada estona compartida. Gràcies per omplir la meva vida d'una manera que només tu sabies fer.

No ets al meu costat físicament, però viuràs sempre dins del meu cor. Mentre jo et recordi, mai deixaràs d'existir.

T'estimaré sempre, Toby.