BOIRA

07/07/2016

Hola Boireta guapa!!

 Això és el que sempre et deia quan arribava a casa i tu em venies a rebre de seguida tota contenta.

Has viscut 11 anys i 8 mesos, però se'ns ha fet curt, molt curt. Em diuen que per una bòxer ja és viure molt però mai n'hagués tingut prou per poder estar amb tu.

 

De molt petitona em vas menjar el sofà i et vaig renyar, que això no s'havia de fer. Mai més t'he hagut de dir res, perquè et vas anar fent gran i has estat la gossa més bona i obedient que qualsevol voldria tenir.

Ens ho has donat tot, ens has estimat i nosaltres a tu també.

 

La sort l'hem tingut nosaltres, que formes part de la nostra familia.

 

Et vas posar malaltona d'avui per demà, però vas tenir la força de poder-te despedir de tots, un per un. L'última nit, la berbena de Sant Joan, vas voler veure el petards, com t'havíem ensenyat, que són macos i no fan por; em vas demanar apujar les persianes i mirar al cel com esclataven. I tota la nit vàrem estar mirant al cel, la lluna, i si passava algún avió, que t'agradava veure les llumetes al cel.

L'endemà te'n vas anar.

 

Ara que acabes de marxar i no pots tornar, et trobem tant a faltar...... que només ens consola pensar que si serà veritat que algun dia que també faltem nosaltres ens podríem retrobar en el cel. Et prometo que et buscaré allà on siguis. 

 

Emportat tot el nostre amor d'en Jordi, de la iaia, el meu i de la Taca que encara et busca per la casa.

Sigues molt feliç allà on estiguis.

T'estimem Boira guapa!!!!