RUBIUS

08/04/2023

Vas arribar a casa nostra de sobte. Vivies a l'hort del meu avi, i ell et va agafar del terra. Estaves horrible, acabaves de néixer, i les formigues t'estaven menjant. La meva mare t'anava a cuidar temporalment, però un cop vas arribar a casa, tots ens vam enamorar de tu. Jo tenia 5 anys quan vas arribar a les nostres vides, i vas ser com un xoc d'aire fresc. Des d'aquest dia vaig ser molt més feliç, eres el meu germà petit. Recordo com eres de la mida de la meva mà.

Rubius, el teu nom va sortir d'una ximpleria. Al meu germà li agradava molt un youtuber anomenat 'Rubius' i et va posar així. No sé en quin moment han passat 10 anys, però sé que mereixies molts més. Eres un gat molt enfadós, dormilon, i quan t'enfadaves, t'enfadaves. Però el que se, és que ens volies igual que nosaltres a tu, moltíssim. Sí que és veritat que a vegades m'enfadava amb tu, perquè em mossegaves sense sentit o t'enfadaves sol, però amb això érem iguals.

Trobo a faltar que raspis la meva porta de l'habitació a la matinada, o que m'acompanyis al lavabo perquè volies que t'obrís la cuina, ja que volies veure aigua. El 17 de gener del 2023 te'n vas anar sense donar-nos temps a acomiadar-nos de tu. Que sàpigues que han sigut uns 10 anys meravellosos, i que des del cel ens vegis i sàpigues lo molt que t'hem volgut. Espero que en Litel, el Blanqui, la Sandi i la Dalila estiguin bé allà a dalt. Ara que estàs amb ells, cuida'ls com has fet amb nosaltres tots aquests anys . T'estimarem tota la vida, Rubius.