Vosaltres ja no hi sou i floriran les roses, maduraran els blats, i el vent tal volta desvetllarà secretes melodies; vosaltres ja no hi sou, i el temps ara ens transcorre entre el record de vosaltres que ens acompanyeu, i aquell esforç que prou coneixeu-ho, de persistir quan res no ens és propici.
Estimeu molt el Teo, gaudiu tots tres de tota la felicitat eterna.